Un foraster a la terra del vi

Quan em van proposar de participar a un tast de vins de la Terra Alta vaig imaginar que no encaixaria ni fent-me passar per l’enòleg més interessant i crític possible. Mai he tingut especial simpatia pel vi, potser pel seu aroma que no m’ha cridat des de jovenet o potser perquè sóc més de beguda no alcohòlica, ara però, amb tota certesa sé que tot això era perquè mai havia provat un bon vi. Mentre imaginava com seria formar part d’aquest tast, em venien a la ment ingenioses excuses per tal d’evitar provar la varietat de vins blancs i negres que estaven programats per aquella vesprada. Tinc que afegir que em tranquil·litzava el fet que el tast es feia a TotEko, una freqüentada botiga de productes ecològics al centre de Vinaròs, la qual en cas de veure’m apurat entre tant vi, podria demanar un suc natural o una infusió indicant un ‘avui no em trobo massa bé de l’estómac’.Arribada l’hora de la veritat i càmera en mà Nadja, la meua parella i fidel ajudant, i jo ens presentem al carrer St. Tomàs per tal de treure algunes imatges de l’acollidora botiga on al seu interior ens esperen unes taules dedicades per qui vulga gaudir qualsevol dels productes que ofereix aquest rebost ecològic. He d’anomenar que qui no ha estat mai a TotEko, es perd l’experiència de submergir-se entre estanteries de productes, colors i aromes exquisits i un decorat delicat, d’aquells que no es veuen sovint, transportant-nos a cadascun dels llocs de producció d’aquestes intenses varietats.A l’interior ja està quasi tot llest, les taules estan parades i els acompanyaments donen toc final als plats que esperen l’obertura de la primera ampolla. Francesc, un jove pagès, enòleg i propietari del Celler Frisach arriba amb algunes ampolles i les deixa preparades segons l’ordre de presentació. Tothom agafa lloc i espera la presentació sobre l’història dels vins de la Terra Alta, l’evolució de l’empresa, les característiques de la zona i les varietats que fan possibles aquests suaus vins. Mentre estic buscant imatges no puc evitar trobar-me amb una copa esperant-me de ser provada ja no pel primer vi, sinó amb el Francesc a punt de ficar-me el segon, potser he fet massa temps. L’agafo i segueixo el protocol de fer girar la copa per oxigenar el vi, olorar-lo i fer-ne un petit tast per no quedar malament. Per a la meua sorpresa, tant l’aroma com el seu sabor disten molt d’aquells records típics del ‘vi de la casa’. Imaginant potser que el primer glop després d’haver provat un dels plats d’acompanyament de sabors i contrastos delicats haurien dissimulat un sabor poc agradable per al meu imaginar, però torno a provar-lo i em quedo fascinat per aquest vi suau i agradable de Corbera d’Ebre fins el punt que quan me n’adono formo part al complet del tast.La vesprada continua fascinant-me mentre observo com els altres assistents formen part d’un gaudir que segurament com jo, no imaginaven. Sorprenen el Francesc amb una Vernatxa blanca Frisach de 2012 que hi tenien guardada i justament ell mateix porta d’una collita tres anys posterior. Així doncs ens demostra provant-ne ambdós, com el vi té una evolució constant en el temps tant d’aromes com sabors, puntualitzant que són vins amb personalitat, suaus i fàcils. Fins i tot ens ha portat una collita recent, que ni ell mateix ha provat abans i ens fa partícips de ser els primers en provar-lo. Tot això fa que es trenqui una mica el programa de vins i l’ambient agafe un aire més familiar cada vegada submergint-nos en aromes i sabors projectant-nos mentalment imatges de la Terra Alta. No només pel vi, sinó per tota la història que comporta la varietat de raïm d’aquesta terra, on la situació geogràfica, la flora, el sòl i un procés casolà a més d’una producció reduïda i delicada fa que tothom qui ha provat avui aquest vi segurament hi repetirà. Són coses que un no s’espera quan li proposen de participar en quelcom així. Allí m’assabento que entre els assistents hi ha tot tipus de professions, des d’un metge homeòpata fins a un arquitecte, passant per professors, botiguers i artistes, gent de tres nacionalitats diferents, tots residint a la zona i que si no fora perquè t’ho diuen, parlant no els coneixes l’accent. Una varietat d’edats poc freqüent imagino en un tast de vins i un ambient tant agradable que fa imaginar estar entre un grup de bons amics. Tot això ha sigut una experiència d’aquelles que fa obrir la ment sense cap distinció, recordant que a la terra tenim productes i professionals que de vegades per una excessiva ‘connexió’ a l’exterior, oblidem i ignorem el nostre voltant més proper.