Berta Molinos Romero

En les recentment finalitzades festes de 2017, ha segut per a mi un orgull poder repetir i participar novament dintre els actes festius de Sant Joan i Sant Pere de Vinaròs com a fotògraf cobrint l’assistència de la dama de la Caixa Rural.

De vegades em ve al pensament aquella famosa cançó d’Sting, Englishman In New York. Us preguntareu què en té a veure, la raó és molt simple, per a qui no ho sàpiga, Sting ens conta en aquella cançó de 1987 que se sent com un alien legal a Nova York. Les costums britàniques, el seu accent… tot allò el feia sentir un estrany a una ciutat tant plural. Personalment també sempre m’he sentit un foraster o un alien allà on vaig. Amb sang valenciana i catalana a parts iguals, mig de Vinaròs, mig de Les Cases d’Alcanar i arrels al centre de Catalunya i l’interior del Maestrat i el fet d’haver viscut en diverses ocasions en llocs diferents sempre m’ha fet sentir foraster allà on vaig.

Però bé, avui anem a parlar de Berta Molinos Romero, dama de la Caixa Rural de Vinaròs i no de mi, així que aprofitant aquesta petita introducció anem a començar amb dos temes, el lloc on vivim i la música.

Hola una vegada més Berta, imagino que després de veure’ns tantes vegades aquests últims dies podem dir que ja no som tant desconeguts veritat? 

Si ens transportem una mica al títol d’aquella cançó, t’ha passat mai pel cap fer vida de forastera i viure en algun altre indret del món o creus que la teua vida és aquí a Vinaròs?

Hola Víctor, doncs així de sobte potser que prefereixo algun altre lloc, però segurament que al final m’agradaria més quedar-me aquí que és on he crescut, hi tinc la família i amistats.

En alguna ocasió m’has parlat que t’agrada la música. Què escoltes?

En general una mica de tot, m’agrada la música pop, grups i artistes espanyols principalment però també escolto pop rock britànic dels anys ’90 de tant en tant. 

Com a dama, què diries o recomanaries a les futures noies que volen representar una entitat?

Res en especial potser. Solament, que siguen conscients de l’entitat que representen, ja que és una manera activa i visible per a tothom de representar-la a les festes i la dama és sempre una presència estimada.

Tornaries a repetir?

Tot i que m’ha agradat molt, no tornaria a repetir perquè penso que no seria el mateix amb unes altres companyes.

Digues unes paraules per a l’entitat que representes. 

Donar les gràcies per haver-me deixat representar-los com a dama en aquestes festes.  

Després d’aquests dies d’actes, d’horaris algunes vegades impossibles i segurament que anant a dormir tard, has tornat a la rutina de manera ràpida?

M’ha costat una mica ja que vaig acabar molt cansada, però ho he intentat fer de la manera més ràpida possible. Al final tot es recupera, inclús les moltes hores que no hem dormit perquè ens ho vam passar tant bé de festa!

Pel que em dius, imagino que ho has passat molt bé, quin esdeveniment o moment ha segut el que t’ha agradat més?

Els moments que més he gaudit han segut les nits de berbena i com a acte en concret destacaria el primer dia de festes, quan estàvem totes al balcó de l’ajuntament per donar el tret inicial.

Diries algunes paraules a l’organització o recomanaries canviar algun acte que no t’ha agradat tant?

En general m’han agradat tots els actes, ha estat tot molt ben organitzat.

Et proposo un repte, intenta resumir les festes viscudes en tres paraules.

Il•lusió, diversió i orgull. Ah, i esgotament també, jaja! 

Berta, aquesta última ha segut una quarta que se t’ha escapat de manera inesperada però segur que tant important com les altres. Molt bon apunt de totes maneres, m’agrada!

Saps? Potser no estàs tant lluny d’aquell alien que comentava a la introducció, vols veure món, escoltes música pop rock britànic i a més a més, la següent pregunta que et faig toca un tema el qual segurament també va vindre de molt lluny i uns quants segles enrere. Ara potser és un secret que se li va escapar a algú aquests dies de festes en un moment donat però com em va cridar l’atenció t’ho vull preguntar públicament.

M’han dit que t’agrada molt la hípica i tens un cavall amb el que competeixes a nivell territorial, m’equivoco?

Si és correcte, no t’equivoques! Vaig començar a muntar ara fa set anys i ja en fa tres que competeixo a nivell territorial per Catalunya. El cavall es diu ‘Porfin  jjg’, que ja és un nom molt divertit i ell és d’un castany molt bonic, encara és jove, té cinc anys i que he de dir més del meu cavall, que l’estimo molt de tant bo que és!

Alguna altra afició que voldries destacar, com la pintura, lectura, un altre esport…

M’agrada molt llegir, sobretot novel·les policíaques però també de romàntica juvenil i els de psicologia. 

No ens podríem acomiadar sense preguntar-te pels estudis i sobretot què t’agradaria fer en un futur, conta’m.

Bé, en acabar l’institut m’agradaria estudiar enginyeria civil i treballar a Hermo, l’empresa familiar, així podria seguir endavant amb aquest negoci creat pel meu avi fa ja uns quants anys.

Ah! Això no ho sabia i sembla molt interessant, potser per això ja entenc quan dius que t’agradaria estar en un altre lloc però al final tornaries a casa. 

Em pots dir alguna cosa més d’aquesta empresa familiar que ben segur t’estimes molt pel que em dius?

Si clar, cap allà al 1955 el iaio Manuel es va iniciar a fer biguetes a un hort de Càlig, anava a buscar grava al riu, ciment a Tortosa i ferro a Barcelona. Després cap al 1960 va obrir una fàbrica a Benicarló i al ’65 els meus iaios, els dos de Càlig, es van traslladar a viure a Vinaròs.

Més tard, a l’any 1974 va obrir l’empresa amb el nom Hermo, d’Hermanos Molinos, a un petit terreny aquí a Vinaròs que poc a poc el meu oncle i mon pare han anat ampliant.

Amb aquest retrat un tant íntim i personal de la dama de la Caixa Vinaròs de 2017, podem donar per finalitzada l’entrevista a aquesta jove de disset anys una mica tímida però que té molt clar el seu futur i els seus gustos, i sobretot una cosa molt important, ens mostra que vol aprendre de la vida. Ara que encara queden alguns altres actes com a dama una vegada acabades les festes majors i sabent que ho vol passar genial com bé ens insinua potser recorrent món, de ben segur que la tornarem a veure per aquí on tindrem l’ocasió de compartir altres moments amb ella passant-ho tant bé com aquestes festes passades.

Moltes gràcies Berta!